Conceptes generals
La Cromatografia és un procediment utilitzat principalment per separar
i identificar substàncies químiques. En realitat, sota aquesta
denominació s'agrupen un conjunt de mètodes que tenen unes
característiques comunes. Generalment, el terme Cromatografia se
sol definir com un mètode físic de separació en el
qual els Components que es van separant es distribueixen en dues fases:
l'una serà constituida per un suport estacionari de gran superfície,
i l'altra per un líquid que es filtra per la fase estacionària.
Generalment, la missió de la fase mòbil només
és de transport, mentre que la fase estacionària és
el veritable agent de separació:
-
Un sòlid amb propietats absorbents,
aleshores es parla de cromatografia d'absorció.
-
Un líquid: en aquest cas la fase
estacionària líquida es distribueix generalment sobre un
suport sòlid inert amb la finalitat d'augmentar al màxim
la superfície d'intercanvi.
Els mètodes en els quals la fase estacionària és líquida
s'anomenen genèricament de partició o de repart. La fase
mòbil pot ser: o bè un líquid o bè un gas.
Història
La Cromatografia va ser utilitzada per primera vegada al 1903 per Mikhail
Toweett. Als anys trenta Khan i Lederer la van fer servir per l'estudi
del carotè i de la xantofil·la. Actualment, la cromatografia
que més s'utilitza a la indústria és la gasosa. |
